Encara record, que dèiem no tenir sort,
Vam decidir lluitar, vam decidir canviar el nord.
Partir sense motxilla ni tampoc passaport,
I no aturar mai, fins ser lliures o morts.
D’un i aire i d’una lluita tu me vas contagiar,
Si me sentia buit trobava d’on respirar,
Deies que cerqués autogestió en tot enllà,
Que un poble està viu, si està organitzat!
Cada vegada que queies t’aixecaves més fort,
Cada vegada amb més força i menys temor,
Cada vegada més lliure i menys esclau,
Perquè saps que no aprèn aquell qui no cau.
Un mon lliure no és lliure si no pots experimentar,
Un mon lliure no és lliure si no pots organitzar, i crear, poder popular!
Tu ets lo millor que m’ha passat, vull viure sempre al teu costat,
Per tu seguiré, fins que no t’hagi trobat.
Llibertat, no t’he conegut, però si que t’he tastat.
Tu ets lo millor que m’ha passat, vull viure sempre al teu costat,
Per tu seguiré, fins que no t’hagi trobat.
Llibertat, no t’he conegut, però si que t’he tastat.
Tu me vas mostrar que sempre es pot caminar,
I que si mai camines no sabràs on anar,
Vas dibuixar camins damunt d’un mapa a l’atzar,
I vas dir que si un vol, sempre pot arribar.
Miraves cap amunt sempre apuntaves al cel,
Cercaves una llum per apagar aquest anhel,
Volies que tots junts fóssim un poble rebel,
Volies ser pur, i tornar a s’arrel.
Cada vegada senties una força major,
Cada vegada tornava més a prop s’horitzó,
Cada vegada més lliure i menys esclau
Perquè saps que no aprèn, aquell qui no cau.
Un mon lliure no és lliure si no pots experimentar,
Un mon lliure no és lliure si no pots organitzar, i crear, poder popular!
Tu ets lo millor que m’ha passat, vull viure sempre al teu costat,
Per tu seguiré, fins que no t’hagi trobat.
Llibertat, no t’he conegut, però si que t’he tastat!
Tu ets lo millor que m’ha passat, vull viure sempre al teu costat,
Per tu seguiré, fins que no t’hagi trobat.
Llibertat, no t’he conegut, però si que t’he tastat!